Un cadàver sota l’enrajolat
El 26 de maig de 1932 el propietari d’una caseta al barri de Llefià, a Badalona, hi entra per fer-hi una ullada rutinària.
Ha aconseguit, a la fi que el seu llogater morós l’Aurelio Martínez, que diu ser natural de Osca, tot i un marcat accent argentí, li retorni les claus.
La casa és pràcticament buida, però crida l’atenció part de l’enrajolat que està fixat amb guix, no amb el ciment habitual en aquestes feines. El propietari no ho sap, però està a punt de fer un descobriment macabre.
Sota les rajoles, en un forat de poc més d’un metre, hi descobreix un sac i dins el sac el cadàver d’una dona grassa en avançat estat de descomposició. Per encabir-lo al forat, l’assassí a plegat cruelment el cos de manera que els genolls es toquen amb la barbeta. El cap és ple de cops i té cabells arrancats, ha estat degollada. Ningú sap dir qui és la víctima, però tothom recorda al llogater: L’Aurelio Martínez.
La fuga dels amants
La policia confia d’enxampar ràpidament al sospitós, tot i que després de tornar les claus s’ha fet fonedís. Ja saben que és un vell conegut seu. L’Aurelio ha estat identificat i ha passat a ser Benjamin Balsano, argentí (si l’accent ho deia tot) amb antecedents per furts i estafa al seu país i més recentment a França i Espanya.
La investigació avança. Un drapaire, és detingut per d’haver comprat al sospitós els mobles de la casa, grollerament repintats, roba de dona, una gran caixa plena de llibres en alemany i un lloro. El deixen anar i marxa amb la que serà l’estrella del cas: el lloro. Per aquest objectes poden identificar la víctima, Emmy Langer.
Tot apunta que Balsano ha fugit amb la seva amant, Eulàlia Maynou, dependenta d’una vaqueria, amb la que l’han vist sovint. Han tirat cap a Portugal? Amb quins diners, si els dos estaven plomats?
La mare de l’Eulàlia, és detinguda, suposen que sap molt més del que explica dels afers de la seva filla.
El primer d’abril, els interrogatoris confirmen que la Maynou ha tret calés, al germà, l’ex-marit, a la mare… El vigilant del carrer, on es va cometre el crim, va veure sortir a la parella de matinada carregats de maletes, per tot plegat sembla clar que han fugit.
La fugida no dura gaire, l’endemà son detinguts a una pensió de Madrid.
Embolica que fa fort
Els amants retornen emmanillats a Barcelona on els espera el jutge. La Maynou desfeta en plors, en Benjamin Balsano amb una admirable cara de pòquer, exculpa a la seva companya.
La policia en revisar les maletes hi troba vestits que pertanyen a Emmy Langer, dama alemanya vídua d’un industrial i vinguda a menys, que pel que sembla és la víctima del crim. A la vídua alemanya com a única parentela li quedava una afillada, la Rossy, que ara fa de minyona a Flix.
Un cop a Barcelona, comencen els interrogatoris i cap del dos en sap res del crim. La Maynou ni s’ho olorava i en Balsano es treu de la màniga en a un nou sospitós: el Romero.
Segons Balsano, Romero, amic seu, era l’amant de l’alemanya i va demanar-li que llogués la torreta de Llefià per instal•lar-hi la víctima.
Poc abans de marxar a Madrid, en vista que en Romero no pagava el lloguer, Balsano, va vendre tot el mobiliari i roba i el lloro dels amants per saldar el deute. D’aquí tot l’embolic. Però on para en Romero?
No cal ni un dia perquè les declaracions del Balsano es desmuntin.
Romero ja ha aparegut a la presó, on és des d’abans del crim. Balsano contraataca no és aquest Romero, és un altre Romero, de nom Julio, argentí i deu haver fugit a França. La policia creu que no existeix i per més que el busca no n’hi cap rastre enlloc..
La policia ja ha reconstruït la seqüència dels fets. La vídua i Balsano estaven allotjats a una pensió de la que van marxar per instal•lar-se a uns baixos del carrer Roselló, amb la intenció d’obrir una botigueta de queviures.
La botiga no va acabar d’obrir-se mai i d’allí el Balsano en va sortir sol i es va traslladar, amb tots els mobles de la vídua, a la torreta de Badalona.
Les coses es van complicant per en Balsano. Els transportistes recorden que la gran caixa que van traslladar a la torre de Badalona feia una pudor que tirava enrere, el Balsano, que s’ho pren tot a la fresca, els diu que la caixa era plena embotit fet malbé.
L’Emmy surt de la tomba
Mentre al carrer es celebra el primer aniversari de la República, la parella de sospitosos resta incomunicada i a l’Emmy volen desenterrar-la, no per què celebri res, sinó per fer una segona autòpsia ja que la primera va ser un nyap.
La vigília de Sant Jordi toca excursió, l’expedició està composada per policies, personal del jutjat, en Balsano i l’afillada de la senyora Langer, la Rossy.
Primera parada: El cementiri. Motiu: exhumació. El Balsano preguntat pel jutge diu no reconèixer la morta, només veu carn podrida i draps, la Rossy no n’està segura però pel volum del cos admet que pot ser la senyora Langer i cau transposada per la impressió. La refan i continua l’excursió.
Segona parada: la casa de Llefià, allí en Benjamin torna a tirar de Romero, ell no sap res de la casa, a l’habitació on era enterrada la víctima ell no hi havia ni entrat, el Romero la tenia tancada, de fet respon amb la mateixa cantarella a tot el que se li pregunta.
La Rossy sí que reconeix entre les poques coses que queden a la casa pertinences de l’Emmy Langer, draps, papers esquinçats escrits amb la seva lletra i un petit gerro de vidre que deixen que s’emporti com a record.
La policia recull del forat on que acaba de deixar lliure l’Emmy, mostres de terra i d’insectes cadavèrics per la seva anàlisi que juntament amb la nova autòpsia, han de donar llum al cas.
Els forenses emeten el seu dictamen: Emmy Langer va ser assassinada després de menjar, quan estava endormiscada en una butaca, l’assassí se li va acostar per darrera i amb un ganivet mal esmolat li va fer un tall matusser al coll.
La senyora va tenir temps de revoltar-se i al defensar-se va arrencar quatre pels al seu agressor, que encara conserva entre els dits putrefactes. La fauna cadavèrica rebel•la que la mort d’ Emmy es remunta a tres o quatre mesos enrere. Els forenses segueixen fent la seva feina, per molt que s’hi entesten, no hi ha manera de saber de qui o de què son els quatre pèls.
Al final de maig del 32, en Balsano és traslladat a Castelló o tenen que jutjar-lo per estafa, ofici al que s’ha dedicat fins ara amb relatiu èxit. Torna de Castelló imputat d’estafa i cap a la model a esperar el judici pel crim de Badalona.
Un judici sensacional
Som al juny de 1933, ha passat més d’un any del crim i la premsa titula “Juicio sensacional”. Al carrer una multitud espera per entrar al Jutjat, s’obren les portes i el públic majoritàriament femení abarrota la sala, molts en queden fora i son dispersats. Comença la sessió amb l’interrogatori d’en Balsano.
Segons ell la història es pot resumir així: Ell un bon noi, amic dels seus amics, només va donar un cop de mà a Julio Romero.
El pobre Romero estava desesperat, a l’Emmy la feien fora de les pensions per escandalosa, és el que té abusar de l’alcohol i els estupefaents i per damunt de tot, ser propietària d’un lloro.
En Romero, amant sol•lícit, va voler muntar una botigueta a l’Emmy però els calés que esperava no arribaven i va demanar desesperat a Balsano que li llogués la torreta de Badalona per dur-hi a l’Emmy que havia caigut malalta. Ell per llogar la casa de Badalona, va falsificar un passaport i va donar un nom fals, res d’importància quan es tracta de fer un favor a un amic.
Un cop instal•lats en Romero i l’Emmy no el van deixar entrar mai a l’habitació on la van trobar enterrada. Va tornar les claus i l’Eulàlia i la seva mare van fer neteja de la casa, quedant-se amb la roba i les joies de la finada, va ser un cop més, per fer un favor a en Romero que va haver de marxar precipitadament a saber perquè.
L’assassinat l’atribueix a Romero ja que era l’amant de l’alemanya, els assassinats son cosa dels amants, és cosa sabuda per tothom.
Nega haver comprat guix per enterrar el cadàver, demanats pics i pales per fer la fossa, cremat robes i altres coses al pati per desfer-se de proves, de tot això no en sap res ni hi té res a veure. Encara que mig Llefià ha testimoniat el contrari.
Del capitalet que tenia la vídua, 2.500 pessetes en Balsano no en sap res i afirma rotund que ell mai a la vida ha tingut tants diners.
La segona sessió segueix l’èxit de públic, la mare de l’Eulàlia Maynou, afirma que amb tants disgustos està com boja i es contradiu constantment.
La portera del carrer Rosselló, explica que tot escombrant el dia de la Puríssima va veure que Balsano marxava amb els mobles i preguntat aquest per la raó de la seva marxa li va dir que anaven fora de Barcelona ja que la Sra. Emmy estava malalta i havia de ser operada- és molt fàcil que no se’n surti- li va dir i la portera, fatalista com ella sola, li va donar la raó.
Els transportistes que el van acompanyar aquest dia, recorden el caixot que pesava uns noranta quilos i empudegava la furgoneta perquè era ple de mantega i embotits fets malbé, afirma Balsano, rebombori entre el públic, aquestos detalls macabres sempre animen a l’audiència.
A la tarda ja son milers les persones que queden fora de l’audiència a dins no hi cap una agulla. Els veïns de Llefià recorden a Balsano, acompanyat de dones, aparèixer a les nits per no sortir de la casa fins entrat el matí i mai no van veure cap altre home amb ell. El propietari de la botiga de rajoles explica que l’acusat va aparèixer amb una mostra per comprar rajoles iguals i li va preguntar pel millor mètode per cobrir un gran forat i els millors materials per fer-ho.
El judici queda vist per a sentència
8 de juny, es dicta sentència, la cua per entrar al Palau de Justícia dona tres voltes a l’edifici. Fins hi tot un diputat exhibeix la seva acta per reclamar un lloc entre el públic i davant la indignació general, l’aconsegueix.
El fiscal presenta les seves conclusions: Benjamín Balsano, estafador de professió, va conèixer a Emmy Langer a la pensió del carrer Tallers, quan va saber que la vídua tenia alguns diners, va entabanar-la per traslladar-se al carrer Rosello i muntar una petita botiga de comestibles, però un cop instal•lats la vídua no afluixava la molla, va perdre la paciència i la va assassinar per fer-se amb els diners. Per fer desaparèixer el cadàver va llogar la torre de Badalona on, ajudat per la seva amant l’Eulàlia Maynou i la mare d’aquesta, la van enterrar, van aprofitar els que el va venir bé i la resta la van vendre. Liquidat el tema la parella va fugir amb la documentació falsa que els havien aconseguit amb l’ajut de la mare de la Maynou. A Madrid van ser detinguts, fi de la història. El Balsano crida i marraneja – jo no he matat ningú! – El fiscal demana 21 anys de presó.
El defensor per la seva part, fa una estranya defensa, si en Balsano, com està demostrat és un estafador, per què matar a Emmy Langer per robar-li els diners, si té millors mètodes? I si tot i així la va matar, és un anormal i com a tal hauria de ser jutjat. A més a més no s’ha demostrat que la vídua tingués diners i un expert estafador, com ell, no es mou per no rés. Demana veredicte d’inculpabilitat.
El jurat delibera mitja horeta curta i presenta el seu veredicte. Balsano va matar a Emmy Langer, sí. Balsano va falsificar documents i va fer servir un nom suposat, sí. La mare de la Maynou és culpable d’encobriment, no. Eulàlia Maynou va encobrir el crim, sí.
El jutge dicta sentència, Benjamín Balsano 22 anys de presó, Eulàlia Maynou 6 anys i un dia. Els dos hauran de pagar una indemnització de 20.000 pessetes a la família de la víctima. Al sentir-ho la Maynou es desfà amb plors i el Balsano un cop més exhibeix la seva millor cara de pòquer.
Al juny de 1933 Badalona ja té el seu crim i el imaginari popular un nou malvat. El que no sabrem mai és tot el que ens podria haver explicat el lloro de l’Emmy Langer, però sí sabem que va protagonitzar acudits i anuncis publicitaris, per un temps, va ser tota una estrella.
