Acabava l’octubre de 1899 i a Molins de Rei hi havia festa grossa, privada però. Pere Torres un ric comerciant de carbó, instal•lat al carrer Comerç de Barcelona, inaugura la seva nova casa d’estiueig envoltat del més florit de la burgesia catalana.
Les distingides famílies que l’acompanyen, després d’oir missa, queden embadalits amb la magnificència i grandiositat de la casa, es diuen els uns els altres, això no és una casa d’estiueig; és una mansió. Les sales estan bastides a la última, amb rics mobles de moda que en diuen “modernistes” i tot el confort imaginable per l’estueig del senyors.
De la capital s’ha fet portar un refrigeri pels 130 convidats, servit pel fondista Pince que acostuma a servir els àpats en els grans actes socials de l’Ajuntament de Barcelona, i que tothom coincideix a qualificar de banquet.
Ja tips, després dels brindis, l’orfeó de la Societat coral del “Casino Artesano” de la Barceloneta entona algunes de les seves composicions més conegudes. Aquesta societat coral porta funcionant almenys des de 1846 i gaudeix de gran predicament entre els melòmans de la ciutat. Per acabar la festa el pianista Joaquim Bonnin, a qui normalment acompanya la seva 
germana Pilar al violí, interpreta unes peces, en solitari, mentre uns ballen i altres es reuneixen en petits grups.
El grupet més apartat és els dels dependents del comerç del Sr. Torres convidats, per un cop, a gaudir del privilegis de les classes benestants. Un d’ells està acostumat a l’ambient burges: és el nebot de l’amo. En Pere Torres cedint als precs de la seva cunyada l’ha contractat, però el noi té molt mal caràcter i birla calés del calaix. La situació és insostenible i caldrà despatxar-lo.
A passat gairebé un any el Jaume Oller, el nebot, que va ser acomiadat ja fa molt i va anar a viure a Masquefa avui 27 d’octubre de 1901 ha tornat a Barcelona acompanyat, per encàrrec de la mare d’en Jaume que coneix bé al seu fill, de Pius Matas. Els dos es troben a mig matí per anar a veure a Pere Torres a casa seva al primer pis del número 112 del carrer Comerç. El Jaume vol reclamar al seu oncle uns diners que quan va ser despatxat aquest va deixar de pagar-li.
El Jaume que té fama d’exaltat, el sr. Matas l’acompanya al pis i s’espera al passadís, mentre oncle i nebot entren al despatx, esperant que un demani els diners l’altre es negui a donar-los-hi i santes pasqües. Però les coses no van així, al cap d’un moment es sent un tret. El pis, com tants altres d’aquella zona té una part dedicada a despatx que dona al carrer i el interior l’ocupa la vivenda particular. De totes les portes surt gent els empleats d’un cantó i un dels fills del sr. Torres que és amb ell al pis.
Tot junts s’abraonen cap on s’han sentits els trets, quan surt el Jaume Oller revòlver en mà que dispara contra els empleats ferint al pobre Vidal, corredor de comerç, que cau banyat en sang quan intentava arribar al balcó per demanar auxili.
El Pius Matas es llença contra el Jaume Oller intentat aturar-l
o però aquest s’esmuny. Mentre tots s’amunteguen al balcó demanant ajut, de nou es senten dos trets. L’Oller jeu al terra amb dos trets a l’estomac, al veure’s sol i acorralat s’ha disparat a l’estomac i ara es retorça pel dolor i l’agonia.
Al cap de poc els tres son morts, l’oncle, el nebot i el Vidal el contable. La policia es persona al pis i mentre els amics i els carboners vetllen el mort, uns familiars es desplacen a Molins de Rei per avisar la dona, aquest any l’estiueig s’ha acabat tràgicament. La festa de final d’estiu s’ha convertit en funeral.
