Bombes adhesives i grupuscles polítics
Un vell professor d’Oxford, un pintor del París bohemi, un traficant d’armes suís, l’amo d’un taller i un grapat d’estudiants son els membres d’un exèrcit clandestí que pretén alliberar un petit país de la costa mediterrània.
Encara que ho sembli, no és l’argument de cap pel•lícula, és un informe policial del 1979 difós per La Vanguardia amb el que dona per conclosa l’investigació sobre l’assassinat del financer Josep Maria Bultó, conegut a Barcelona per ser extremadament ric, amb roí mètode de la bomba adhesiva.
Han passat sis anys des de que el pintor Viusà acompanyat de Martínez Vendrell van viatjar fins a Suïssa per reunir-se a Sporri amb un traficant d’armes per adquirir 25 pistoles, el gruix de l’arsenal de un exercit de alliberament, pendent de ser batejat.
Sempre segons la confessió de Martínez, obtinguda després d’una setmana d’incomunicació a comissaria i difosa per la policia, l’ordre de crear i armar aquest exercit ve del professor d’Òxford Josep Maria Batista i Roca, membre del Consell Nacional d’Estat Català exiliat acabada la guerra civil. Quan Martínez l’implica, Batista i Roca ja ha mort per ho que no pot ni confirmar ni desmentir els fets.
Fos com fos, cap el 1974, l’exèrcit es posa en marxa amb una branca política i una altre militar. L’organització s’estructura en petits grupuscles independents que, en un pis llogat, reben formació política i militar. Allí aprenen a manejar armes i explosius, a passar fronteres sense ser identificats a falsificar documents i un codi de radio per la comunicació interna.
Un cop han adquirit aquestes habilitats son “alliberats” en grups de tres o cinc membres. No n’hi gaires de grups, el total de l’exèrcit és d’uns trenta membres. Cada grup rep un sou per pagar-se un pis, alguna arma, explosius i una radio per comunicar-se entre ells. Formats i armats preparen la seva primera acció provant un dispositiu que han fabricat amb alguns cables una placa d’alumini i una bombeta. L’enganxen amb esparadraps al pit d’un d’ells. La bombeta no s’encén fins que estiren de l’esparadrap. L’invent funciona, canvien la bombeta per explosiu i es posen en marxa.
És el 9 de maig de 1977 al carrer Muntaner 387 a casa d’un del germans Bultó es celebra un dinar familiar. Un escamot vigila el carrer mentre sis d’ells vestits de treballadors de la companyia de gas truquen a la porta. Quan la minyona els obre s’abraonen cap el menjador armes en mà. S’emporten al financer José Maria Bultó a una habitació i un cop sols un d’ells li estripa la camisa i li enganxa amb esparadraps un artefacte al pit.
Abans de fugir li demanen 500 milions de pessetes a entregar en un termini donat i li donen uns papers mecanografiats amb les instruccions a seguir. No jugar al golf, no fer exercicis violents, no manipular l’artefacte ni tocar per res els esparadraps. I com en tots aquests casos no avisar per res a la policia. El resultat de no fer cas a qualsevol de les “normes” la bomba que porta adossada al pit petarà.
Bultó, surt de l’habitació i calma com pot a la família, ja al seu cotxe demana al seu xofer que el porti a casa, una mansió de Pedralbes amb l’intenció de reunir-se amb el seu fill.
El xofer al veure’l tant desencaixat gosa preguntar si ha passat alguna cosa, a ho que el senyor Bultó (tot caràcter) contesta -«Nada: unos cretinos me han amenazado y me han puesto aquí algo que, según han dicho es una bomba. Pero mi estos mamarrachos no me asustan».Un cop a casa seva es tanca al bany, han passat 32 minuts des de que li van enganxar l’artefacte al pit quan una explosió trenca la tranquil•litat de Pedralbes, el cos de Bultó queda estès per tota l’estança.
Davant de la brutalitat de l’assassinat la commoció és general. la policia comença a fer les seves indagacions i aviat hi haurà cinc detinguts. Falta detenir el que qualifiquen de instigador moral, Martínez Vendrell fugit a França i al poc temps al saber de les detencions s’ha refugiat a Andorra.
A l’octubre de 1977 es declara l’amnistia general pels delictes polítics, a l’article 1/B diu el següent:
I. Quedan amnistiados:
a.Todos los actos de intencionalidad política, cualquiera que fuese su resultado, tipificados como delitos y faltas realizados con anterioridad al día 15 de diciembre de 1976.
b. Todos los actos de la misma naturaleza realizados entre el 15 de diciembre de 1976 y el 15 de junio de 1977, cuando en la intencionalidad política se aprecie además un móvil de restablecimiento de las libertades públicas o de reivindicación de autonomías de los pueblos de España.
Així que per poc més d’un mes de coll (l’atemptat es va produir el 9 de maig del 1977) tots els inculpats per l’assassinat de’n Bultó que encara son a la presó, Alvaro Valls, José Luis Pérez, Carlos Sastre i Montserrat Tarragó, son excarcerats al mes de novembre del 1977.
El ministeri de d’interior encapçalat per Rodolfo Martín Villa mostra la seva disconformitat per aquesta excarceració així com la dels inculpats per els crims d’Atocha (on van ser assassinats 5 advocats laboralistes), però s’ajusten a llei i no es poden recorrer.
Han passat dos mesos de l’excarceració dels implicats en la mort del Bultó, quan dues bombes adhesives acaben amb la vida de Joaquim Viola i la seva dona Montserrat Tarragona. S’han fet servir el mateix mètode de la bomba adhesiva i la mateixa màquina d’escriure que en el cas Bultó. La policia torna a detenir als implicats recentment amnistiats. Martínez Vendrell es detingut com a instigador de l’atemptat, quan per un accident en una visita ràpida a Catalunya, es trenca una cama i té que acudir a l’hospital.
El judici que en va seguir encara avui és un plat de mal pair que queda entravessat a molts cada cop que es remena.
