El crani viatger de l’Assassí de Catalunya
Charles d’Espagnac, Comte d’Espanya, també és conegut amb tots el mèrits, com “l’Assassí de Catalunya” tingué una mort violenta i no descansà en pau, almenys el seu crani no; la calavera del Comte es va fer un tip de viatjar.
Nascut al 1775, al Castell de Ramefort a l’Aquitania, Charles era el cinquè fill d’una família de la petita noblesa francesa que va fugir de França durant el decenni revolucionar per instal·lar-se a Mallorca.
Els anys de guerra
El jove Charles, absolutista radical, es va fer soldat de l’exèrcit espanyol a la guerra del Francès, per venjar-se dels revolucionaris que l’havien obligat a fugir de França. Amb disset anys i el grau de capità va invadir el Rosselló, a la seva França natal, amb el permís i les tropes de Ferran VII.
Amb el temps és va fer més “fernandista” que el mateix Ferran VII i participà en mil batalles on es va fer palesa la seva crueltat desmesurada, amb la que es va guanyar la confiança del Monarca per la seva efectivitat basada en la por i la violència. Va vèncer en moltes batalles deixant els camps sembrats de cadàvers i runes fumejants on abans hi havia pobles.
Per aquestes dubtoses gestes va ser premiat amb el títol de Compte d’Espanya (castellanització del seu títol francès) i anomenat “Gran d’Espanya” màxima distinció nobiliària concedida per la Coronaespanyola. Era l’home del rei per reprimir als seus adversaris. D’ell Ferran VII deia “Estará loco, pero para estas cosas no hay otro”
Traint als companys
Acabada la guerra es va encarregar d’acabar amb la guerra dels Malcontents, partidaris de la monarquia absolutista, que s’havien aixecat, a Catalunya, al 1827 contra Ferran VII, descontents per la seva col·laboració (mínima en aquell moment) amb els lliberals i la seva negativa a restaurar el tribunal de la Santa Inquisició al regne d’Espanya. La repressió, un cop més, va ser desmesurada i sanguinària. No en va quedar un de viu, tot i que molts dels insurrectes havien compartit amb ell ideals i contubernis. Beat impenitent fins el ridícul, era el més gran defensor de la tornada dela Inquisició, cosa que a la llarga va aconseguir i partidari del poder absolut sense fissures, havia estat amb els revoltats en la lluita contra els lliberals de Riego, per restaurar el poder absolut per Ferran VII i revocarla Constitució de Cadis.
Sotmesa la revolta, Ferran VII va visitar triomfant Barcelona on va organitzar balls fastuosos y magnífiques desfilades per fer palès el seu poder.
Amb la comitiva reial va arribar el Comte d’Espanya acabat de nomenar Capità General de Catalunya i es va establir a Barcelona amb la seva família, el rei va partir deixant Barcelona en mans d’un dèspota malvat.
El terror a Barcelona
El Comte d’Espanya només instal·lar-se ala Ciutadella, seu de la capitania, va fer dues coses, penjar 13 presos i obrir el carrer Ferran (per dedicar-lo a Ferran VII) d’un dia per l’altre. De bon matí va amenaçar amb portar ala Ciutadellaals que es neguessin a abandonar llurs llars i va fer enderrocar totes les escales dels edificis afectats de manera que els que hi havien quedat atrapats, criatures i vells van tenir que ser baixats amb cordes. L’endemà el que era un barri ple de vida s’havia convertit en un solar ple de runa.
La repressió que va dur a terme va ser arbitraria i desmesurada, les execucions sovintejaven, amb la Ciutadella presidida per una bandera negra, al so de la cançó popular a l’època “Habas verdes” tocada per la banda militar. El Compte ballava fent saltirons mentre estirava els peus del penjats a la forca. Sanguinari i ple de dèries feia esquilar a les dones que portaven el cabell trenat; les considerava d’una coqueteria obscena, afaitar als que portaven mostatxo; odiava els bigotis que li recordaven als lliberals, per la mateixa raó feia esquilar qui portava el cabell llarg. Als pagesos que portaven barretina eren detinguts, odiava la barretina que s’assemblava al barret dels revolucionaris francesos.
Cada cop més afeccionat a la beguda i més boig les seves actuacions es van convertir en totalment arbitraries, regides per la ira i d’una crueltat extrema de la que no es va escapar ni la seva pròpia família.
La població vivia atemorida, n’hi havia prou amb una delació anònima per ser detingut i portat als terribles calabossos de la Ciutadella, on era fàcil morir, de fam, de fred, per les tortures o finalment penjat de la forca.
Van haver deportacions massives, execucions nocturnes al cementiri a peu de fosa, mares tancades per no declarar contra els seus fills i les famílies senceres expulsades de la ciutat quan un dels seus membres era executat.
Els esbirros del Comte robaven tot el que volien impunement i molts ciutadans van perdre tots els seus bens.
La situació era insostenible però Ferran VII el va mantenir al càrrec, fins que el tomb lliberal al 1832 el va obligar a destituir-lo. Llavors el Compte d’Espanya va haver de sortir de Barcelona escopetejat i escoltat entre insults i pedrades, la multitud no el va linxar per respecte al General LLauder que venia a substituir-lo i en qui tothom li havia fet confiança perquè acabés amb el malson en el vivia Barcelona.
Al Pont de L’Espia
A una reunió dels caps carlins a la rectoria d’Avià van comunicar-li la seva destitució. Com el coneixien i li tenien massa por per deixar-lo anar, mentre un li posava un ganivet al coll i un altre el va desarmar. Li van explicar que l’escoltarien fins Andorra on quedaria exiliat. Però un cop indefens el que van fer, va ser despullar-lo i lligar-lo i van emprendre el camí. Al arribar al Pont de l’Espia, a prop d’Organyà el van tirar al riu amb una pedra al coll. Aquella nit va haver tempesta i la riada va arrossegar el cos Segre avall, fins a recalar a la platja d’Espluvins a Coll de Nargó.
En descobrir-lo, entre les restes arrossegades per la torrentada, l’alcalde del Coll de Nargó, acollonit, el va fer enterrar sense cerimònies.
El frenòleg i el farmacèutic
Al 1840 un metge i frenòleg d’Igualada, el doctor Josep Soler, acompanyat d’un farmacèutic i els seus criats tornaven d’una fira a Organyà quan (com qui no vol la cosa) van passar pel cementiri de Coll de Nargó. Prèvia entrega a l’enterramorts de dues monedes, aquest va mirar cap una altra banda mentre els criats del metge, desenterraven el Comte i li tallaven el cap. Amb el crani a un saquet van continuar camí.
Era temps i terra de bandolers i la comitiva del doctor Soler va ser atacada. Els bandolers en revisar les pertinences i al obrir el saquet i descobrir-hi el crani, el van llençar esporuguits a la vora del camí. El metge i el farmacèutic van ser segrestats i els criats enviats pels bandolers a demanar el rescat a les famílies. Amb els ulls tapats van ser portats a una remota cova, passaven els dies sense noticies dels criats, el segrest s’eternitzava. El farmacèutic va convèncer als bandolers, no sense negociació, per què l’alliberessin; amb un hostatge en tenien prou i ell tornaria amb els diners per alliberar al metge que seguiria a la cova. Mentre anava parlant amb els bandolers, es va dedicar a esquinçar els papers que duia a la butxaca i mentre el guiaven amb els ulls embenats fins el camí ral els va anar deixat caure pel camí. No va trigar molt a trobar una patrulla del Somatent i seguint el rastre de confetti, el metge va poder ser alliberat i els bandolers detinguts.
El periple amb el doctor Soler
El doctor tot i lliure estava desolat per la pèrdua del crani, tant que va enviar al seu criat a buscar-lo pel bosc i vuit dies després el criat, va localitzar-lo al voral del camí. De nou en mans del doctor Soler, el crani empren el camí cap a Igualada.
No portava massa temps a Igualada quan el doctor Soler assetjat per les amenaces dels còmplices dels bandolers, va haver de fugir cap a les Filipines on s’hi va passar un munt d’anys exercint la medicina. Entre malalt i malalt es dedicava a estudiar el crani, i d’alguna manera compartia les seves troballes, amb el que va ser el seu mestre el doctor Marià Cubí. La disenteria que tants morts feia per aquelles terres, va acabar matant-lo a ell també un cop enterrat els seus bens van ser enviats a Cervera perquè se’n fes càrrec sa germana.
La confraria de la Bona Mort
Les pertinences del doctor Soler enviades des de les Filipines van arribar finalment a casa la germana que en veure la calavera plena d’anotacions no va saber que fer-ne i va optar per donar-la ala Confrariadela Bona Mortdel l’Església de Sant Agustí de Cervera i per treure-se-la de sobre. Els Confrares després d’esborrar totes les anotacions, la treien en processó als enterraments, per recordar la caducitat de les coses terrenes.
Van passar els anys i el fill del Compte va reclamar el cadàver a Coll de Nargó per enterrar-lo al Panteó familiar de la Possessió de Defla a Sineu, Mallorca.
El cadàver va ser exhumat i el fill del Compte en veure que li faltava el cap van moure cel i terra per intentar recuperar-lo. La noticia es va anar escampant fins arribar als Confrares que van enviar uns comissionats per fer entrega del crani viatger al fill del Compte. La calavera va viatjar un cop més, per reunir-se amb la resta del cos al Panteó de Defla, finalment el Comte d’Espanya descansava sencer ala Possessió familiar de Mallorca.
Però no acaba aquí
Al 1892 un redactor de La Vanguardia és advertit per un frenòleg amic seu que el crani del Compte d’Espanya presideix la taula del més il·lustre del frenòlegs el doctor Marià Cubí, el mateix que en el seu pas per Igualada havia instruït al doctor Soler en aquesta disciplina. Marià Cubí coneixia bé el crani del Comte d’Espanya, a la pàgina 58 del seu llibre
“Sistema completo de frenolojía con apliziones al adelanto i mejoramiento del hombre, individual i sozialmente considerado” diu “Si constantemente se nota que quien tiene las partes laterales inferiores de la cabeza sumamente desarrolladas, como Carlos de España, Wumser, Bruce (p.brus) los Araucanos i otros, son sumamente propensos a atacar, a oponerse a cuanto les sirve de estorbo i destruïrlo;”
El crani d’un home malvat amb un passat conegut era una joia pels frenòlegs i no seria estrany que el Doctor Soler el fes arribar en algun moment al seu mestre Marià Cubí i la calavera que va presidir els enterraments de Cervera fos d’un altre.
De fet només hi ha una manera de saber si la calavera de “l’Assassí de Catalunya” ha acabat el seu viatge; dins el conducte auditiu esquerra el doctor Soler hi va escriure “C de E”, només caldria anar i mirar-ho.
