Cinc morts a la Granja d’Escarp
Aquell 25 d’abril de 1935, a La Granja d’Escarp el carrer era més concorregut que mai, no hi faltava ningú, hi havia molt que xafardejar.
A la matinada havia mort, amb només nou mesos, el Josep Guiu. Quatre dies enrere, el diumenge, la seva mare Maria Castelló moria després d’una angoixosa agonia, i el dimarts només dos dies després que la mare, el seu pare Ramon Guiu també havia mort. Ja son masses morts a la mateixa família i la Guàrdia Civilha fet acte de presència, per calmar el ànims; el poble en ple vol linxar a la Dolors la filla dels “gats negres”.
El metge ha realitzat l’autòpsia als pares de Josep i les seves vísceres ha estat enviades al laboratori de medicina legal de Barcelona, el malaurat nadó també serà autopsiat.
Sense que s’ho preguntessin gaire, els veïns tenen molt a dir, si els metges parlaven una intoxicació, ells tenen clar ha estat un enverinament i en saben la culpable.
A ca el Manel del Fraret, d’on eren els tres morts recents, ja havien mort un parell de inquilins a l’últim mig any. Feia un mes el germà de la Maria, el Constantí i sis mesos enrrera la Teresa, mare del Constantí i la Maria i avia del Josep, també havia mort. Tots d’una forma similar. A ca “Manel el Fraret” ja no queda ningú viu. El veïns culpen de les cinc morts a la única que seguia amb vida a la família, la vídua del Constantí, la Dolors Coit.
Camí a la presó
L’endemà la Dolors és detinguda, s’ha trobat arsènic a totes les víctimes inclòs el marit. La Guàrdia Civil té que impedir que els seus veïns la linxin i de camí a Lleida, al pas pels pobles, els veïns surten a escridassar-la. Ja davant de la presó la Guàrdia Civil carrega per allunyar a la multitud que intenta acostar-se a la detinguda amb molt males intencions. El cas té a tota la plana de Lleida enfurismada.
Confessió al jutge
La Dolors a la seva declaració admet haver enverinat a tota la família. Va oferir-se a la seva cunyada a acabar el dinar i mentre la pobra Maria aprofita per fer un parell coses fora de casa, llavors afegeix unça i mitja (gairebé cinquanta grams) de mata-rates a l’escudella. Però a llur marit, el va enverinar la PilarVallés, la seva mare i sogra de la víctima que vivia amb ells, i per altra banda la va incitar a cometre tots els crims.
La Pilar dels “gats negres”
Si la detenció de la Dolors va aixecar rebombori, la de la seva mare la Pilar molt més. Aquesta dona pertanyia a una família coneguda pels “gats negres” que segons els veïns es dedicaven a robar de nit als horts de les rodalies. Així que la Guàrdia Civil té que torna a fer servir la força perquè no el veïnat no se li tiri sobre. Un cop a Lleida, interrogada aclareix que quan va saber el que havia fet la seva filla, aquesta la va intentar escanyar amb un cinturó, perquè no la delatés.
La Dolors rectifica
La Dolors té només un prec, que li portin el seu fill per alletar-lo, el nen ha quedat amb la seva avia la Pilar i ara un cop és detinguda serà portat a una inclusa. Amb la mare a la presó la Dolors rectifica, ella és la única responsable de totes les morts, va implicar a la seva mare perquè no li portava la criatura que ara finalment li han deixat veure. El nen finalment morirà a la inclusa mentre la seva mare i la seva avia esperen el judici.
Finalment el judici
La plaça de la catedral és plena a vessar, hi son tots els veïns dela Granjad’Escarp i els de la rodalia, tot esperen el mateix; l’audiència publica pel cas dels enverinaments. A passat un mes des de la mort del seu fill ila Dolors es presenta al judici molt malmesa, a intentat llevar-se la vida i ara en prou feines s’aguanta dreta.
A estat valorada per psicòlegs i ara saben que té la mentalitat d’una nena de dotze anys. Tot i la insistència del defensor, aquest fet no es tindrà en compte. L’acusada contesta amb una desimboltura i acritud que no s’adiu amb la gravetat de la situació.
S’acusa de la mort del seus cunyats però de les altres no en vol saber res i també n’exculpa la mare. Va comprar el verí a la farmàcia i el va posar al menjar. Ella no els volia matar, només volia que es posessin malalts i així cuidar-los, llavors l’estimarien una miqueta, perquè mai no l’havien estimat gens ni mica.
La sentència
El retard mental dela Dolors, al final, es gira en contra seva, l’absurd i maldestre del crims delaten que han estat realitzats per una ment discapacitada. El defensor demana que sigui ingressada al psiquiàtric de Sant Boi però li és denegat.La Dolors pagarà amb 30 anys de presó major les morts. La Pilar que és condemnada com a còmplice i encobridora, amb 30 anys de presó menor. La sentència es dicta el set de juliol del 36. Tot i que l’advocat defensor la vol recórrer, la guerra farà caure aquest recurs a l’oblit. Com hi van caure aquestes dues dones responsables de cinc morts a la Granja d’Escarp
