El 26 de gener de 1956 llegim a La Soli “En el Hotel Ritz ocurrió el asesinato de un negociante de Canarias apellidado Chandrai, de nacionalidad inglesa. Al parecer se trata de negocios dirimidos a puñalada sucia.”
No és que no assessin plens tots els diaris, amb aquest assassinat, i ja fa 15 dies que en parlen, però La Soli és l’únic que menciona el nom del hotel, la resta ho deixen en un difós: céntrico hotel, gran hotel…, per evitar tacar el nom de uns del pocs reductes de luxe que es manté viu a la Barcelona trista i pobre de la posguerra. El Ritz on mai no hi mor ningú ni passa res escandalós tot el que hi passi, podem tenir la seguretat, serà cobert d’un vel de discreció absoluta. Al Ritz mai no hi ha mort ningú, oficialment és clar.
Les vacances dels milionaris
Anem per pams.
És el matí del diumenge 8 de gener de 1956, la sra. Maria Ester Santana, és missa amb els seus tres fills grans, el més petit encara dorm a càrrec d’una mainadera i el seu marit, Muchand Chandrai, un mil•lionari anglès d’origen indi afincat a les Canarias, s’ha quedat descanssant a l’habitació 523 del Hotel Ritz (actualment anomenat Hotel Palace) on s’allotja el matrimoni amb els seus quatre fills a l’habitació contigua. La família Chandrai porta des de abans de Nadal instal•lada a l’hotel, han vingut a Barcelona a passar les festes i aprofitar per anar a esquiar uns dies a la Molina.
Quan la Sra. Chandrai torna de missa, el seu fill petit està en estat de shock, acaba de trobar el seu pare degollat al llit convertit en un bassal de sang, el personal de l’hotel, amb la màxima discreció, a donat avís a la policia. La vida a l’hotel continua com si res no hagués passat, només alguns empleats desfilen cap a l’habitació del malaurat Chandrai per ser interrogats. Porters, ascensoristes i cambreres de pis coincideixen en què, un home molt educat, amb marcat accent estranger, mans enguantades i un impressionant abric de pèl de camell ha visitat l’habitació 523 per sortir-ne poc després sense l’abric. S’ha acomiadat del personal amb amabilitat i a marxat per on havia vingut, amb les mans a la butxaca.
Al bany de la suite han trobat l’abric, fabricat a París, pel que es veu l’autor del crim s’ha ferit a la mà durant l’atac i ha tingut que abandonar l’abric tacat i rentar-se la sang abans de sortir. Com no s’han sentit cops o crits, el més provable és que sigui un conegut de la víctima. Amb aquestes pistes la policía inicia les seves indagacions. Contra tot pronòstic l’endemà l’assassí ja és a comissaria.
L’abric de l’assassí
Un parell d’inspectors de amb l’abric sota el braç comencen a recórrer els llocs on es reuneixen els rics, no tarden en trobar qui reconeix l’abric. Pertany a un austríac que fa poc va arribar a Barcelona amb un amic, i al que han vist diverses vegades amb el matrimoni Chandrai.
El primer d’ells és detingut al tren camí de Portbou, va sense abric i amb un canell embenat. Traslladat a Barcelona a la comissaria canta de pla. El seu nom és Sigfrid Nauman, ell i el seu soci coneixen de fa temps al Chandrai, fins i tot hi han fet negocis. I per un deute de negocis amb ell s’han traslladat a Barcelona, per reclamar-ne el pagament. El Chandrai ha volgut fer-se fonedís, però els llocs on pot anar un milionari son pocs i no ha pogut evitar-los. Mantenint l’exquisida educació que s’espera de la gent de possibles davant de les senyores s’ha negat a parlar de negocis. Els ha emplaçat de bon matí al bar Nuria, al cap de munt de les Rambles, com Chandrai no es’ha presentat decideixen presentar-se ells a l’hotel i sortir-ne amb el deute pagat o amb el deutor mort.
Les joies de la senyora
Ha passat una setmana des de la mort del sr. Chandrai, la seva desolada vídua a partit cap a Canàries acompanyant el cadàver del seu marit perquè sigui enterrat allí. Mentre la interpol rep l’ordre de detenció del soci de Nauman, el primer detingut, el també austríac Rudolf Dobnic.
Potser perquè la víctima és anglesa i adinerada la detenció del soci de Nauman és ràpida, l’enganxen quan intenta vendre joies, valorades en uns tres milions. Ve’t-ho aquí, les joies pertanyen a la Sra. Chandrai.
Al l’hotel s’havia descartat el robatori, a l’habitació 523 hi havien joies per valor de uns quants milions i molts diners en efectiu, la vídua en el seu moment havia confirmat que no hi faltava res i en Dobnic era ja fora d’Espanya quan el seu soci va degollar al comerciant indi. Dobnic estava esperant al seu company a Montpelier per continuar junts viatge fins a Suïssa.
Ara li toca parlar a la vídua. Ella no sense embuts explica que el seu marit era un garrepa, i ella una dona de gustos cars. Com de joies n’hi sobraven, va demanar als inculpats, als que coneixia bastament, ja que feia temps que tenien negocis amb el seu marit, un petit favor; havien d’intentar vendre’n un grapat al millor preu possible i amb discreció, per així poder pagar-se algun caprici. Res, una innocent estratègia de esposa de milionari.
Ja pots xiular si l’ase no vol veure
Pels ambients burgesos de Barcelona corre la brama de que la senyora Chandrai i el sospitós principal son amants, la senyora n’estava una mica tipa del marit els seus interessos anaven més encaminats cap a joves amb bona planta. Sumant u més u tot sembla apuntar a un assassinat per encàrrec. Però el fet és que els austríacs també li tenien ganes, durant el judici declaren que Chandrai els devia tres milions de pessetes d’un negoci “inconfessable” davant d’un jutge.
El judici es despatxa ràpid, a l’octubre del mateix any ja tenim sentència: Sigfrid Nauman com autor del crim és condemnat a trenta anys dels que acomplirà tretze. Rudolf Dobnic el encobridor i col•laborador necessari del crim és condemant a catorze anys de presó del que acomplirà cinc. A Ester Santana, vídua de Chandrai li son desestimats tots els càrrecs, sortirà del judici indemne; amb l’herència milionària que li pertoca com a vídua de Chandrai, i per si no en tenia prou, un parell d’indemnitzacions que li atorga el jutge com a propina.
