Era un diumenge d’abril de 1935. Aquell vespre, el Vicenç ila Carme van anar a buscar els seus amics Joan i Roser que vivien a una caldereria al carrer Wad-ras 113. Ell n’era l’encarregat, l’home de confiança dels amos i el matrimoni tenia casa seva dins mateix de la fàbrica.
Les dues parelles havien de trobar-se per anar plegats al Teatro Cómico a veure la nova obra de la coneguda Vedette Laura Pinillos: Las Vampiresas que venia de triomfar a Madrid. Però mai no la van arribar al teatre.
El Vicenç i la Carme es van fer un tip de trucar, ningú va respondre. Escamats van anar a avisar al vigilant de la zona i van tornar acompanyats, disposats a saber que els passava als seus amics.
Un cop creuada la porta del pati de la fàbrica, no molt lluny del WC, es van trobar en Joan amb una gran ferida al cap estès sobre el paviment. Vist això el matrimoni i el vigilant, van sortir cames ajudeu-me, a buscar la Guàrdia Civil mentre demanen auxili als vianants.
Tots plegats van tornar a entrar a la fàbrica. Només obrir la porta de la caseta del matrimoni, per trobarla Roser estesa al mig del menjador. Vista la gravetat del fets van posar-los en coneixement del Jutjat de guàrdia i de la Direcció general de la Policia. Aquí comença la investigació del cas.
Primeres pistes
La inspecció visual de la vivenda, revela a la policia que la Roser era una dona endreçada i tenia la casa molt cuidada. Només es troba un botó d’americana per terra, que no pertany a cap de les peces de vestir del matrimoni. No hi ha un moble mogut ni un calaix obert.
Sembla que el mòbil no pot ser el robatori, es troba una llibreta d’estalvi i a un cobert de darrera la casa, sota unes planxes de ferro, tres mil pessetes en bitllets, una fortuna per l’època.
Tanmateix ha desaparegut un taló que els amos no tarden en dir que ja el tenen ells.
Al pati, a tocar del mur que separa la caldereria de la fàbrica del costat, hi ha un munt de sorra, amb una petjada molt marcada. La petjada queda pendent de revisar. L’endemà plou i s’esborra.
Primers interrogatoris
La policia comença a interrogar a veïns i familiars, el primer que queda descartat és que s’hagin matat entre ells, s’estimaven i mai no discutien. Els investigadors de la policia reconstrueixen l’últim dia de vida del matrimoni.
Al migdia havien dinat a un restaurant. A la tarda havien descansat a casa fins que a les vuit. Llavors va es presenta el noi de l’escorxador amb restes per alimentar els gossos de la fàbrica, va ser l’últim que els va veure amb vida. Mitja hora més tard els amics que els venien a recollir els van trobar morts. Almenys en sabem l’hora del crim, entre dos quarts de nou i les nou. Quan va marxar la casa era fosca, només hi cremava una espelma, mitja hora després, quan el matrimoni ja era mort, tots els llums eren encesos. Algú es va entretenir a buscar quelcom, sense desendressar res i probablement sense trobar-ho.
Els gossos, un caniche escandalós i un pastor alemany la mar de ferotge, també son investigats. Al pobre caniche el troben darrera unes calderes emmagatzemades al pati, amb les potes trencades d’una bastonada, sembla que es va enfrontar al agressor. El pastor alemany, segons tots els indicis no ha atacat, deuria conèixer a l’agressor.
El cunyat de la portera
S’interroga a família i coneguts sense que aportin res de nou.
És la portera de la finca del cantó és la primera en aportar alguna pista que seguir als investigadors.
Confirma que el noi de l’escorxador va passar cap a les vuit, ella també va sortir a xerrar amb ells i el va veure marxar. El primer al que li toca el rebre és el futur cunyat de la portera. El noi es fa un embolic, primer els diu que al deixar a la seva xicota va xerrar una mica amb el Joan Albert i va marxar, tornat a preguntar per la policia diu va anar cap al carrer Catalunya al bar d’una Associació. En vista de les contradiccions el porten detingut. Ja tenim el primer sospitós. Poc després el descarten. Els amics afirmen que van estar bevent amb ells al bar.
Els sospitosos habituals
Comencen les detencions dels sospitosos habituals, un tal “Tartamudo” conegut per petits furts pel barri, descarrega les sospites sobre “el Chato” però resulta que és mort, es va suïcidar uns dies abans del fets.
S’han fet més d’un centenar de interrogatoris. Ara les sospites rauen sobre Jaime de Sanjaime més conegut con “Loco” un calderer en atur que havia passat diversos cops per la caldereria a demanar feina.
S’hostatjava a una taberna de la Torrassa on no el veien des de el dia abans dels fets. Cinc dies després de l’assassinat va tornar, nerviós com mai, va ser l’últim cop que el van veure.
Van trobar-lo mort l’endemà, s’havia tirat a les vies del tren des de el pont del carrer Galileu. Una amiga seva confirma que havia anat varies vegades a demanar feina ala Caldereria del Poblenou i que afirmava que si no aconseguia la feina, era culpa únicament dela Roser. El“Loco” té un perfil de desequilibrat, un mòbil i no pot replicar, el sospitós perfecte. El cas s’arxiva.
Un any després
L’equip d’investigadors de la policia ha seguit treballant, no els ha acabat de convèncer aquest sospitós, alguns detalls els han portat fins a un nou sospitós.
A passat un any i han aconseguint lligar caps, entren a casa de un empleat que encara treballa a la caldereria i el detenen.
A l’escorcoll han trobat un tornavís, molt esmolat i tacat, que coincideix amb el instrument que va fer un estrip a la boina del Joan i li va ferir el cap.
El nou sospitós de la mort del Joan i la Roser, el dia del crim va passar a Olesa, fent unes reparacions a conte de l’empresa. Quan va tornar al vespre va passar per la caldereria del carrer Wad-Ras a deixar les eines.
El nou sospitós de la mort del Joan i la Roser, el dia del crim va passar a Olesa, fent unes reparacions a conte de l’empresa. Quan va tornar al vespre va passar per la caldereria del carrer Wad-Ras a deixar les eines. Detingut i interrogat ho nega tota amb vehemència. Però la seva exculpació arribarà de les mans dels seus patrons. Els amos de la caldereria es presenten a comissaria donant excel·lents referències de l’inculpat. Això es considera una prova inculpatòria i el nou sospitós és alliberat.
Som a la primavera del 36, en pocs mesos la guerra deixarà enterrats a l’oblit aquest cas i uns quant més.
De la mort del Joan i la Roser no en sabrem mai el culpable, encara avui tenim tres sospitosos. Vosaltres mateixos, podeu fer la tria.
